El meu camí amb el tarot va començar fa més de 20 anys, gairebé com un joc. Recordo aquelles tardes on, amb amics, fèiem preguntes, la majoria relacionades amb els amors i els desamors. Era un passatemps fascinant, una manera de veure què deia aquell conjunt de cartes antigues i misterioses sobre les nostres vides. Amb el temps, però, vaig començar a entendre que el tarot és molt més que un joc o una eina per satisfer la curiositat.
Mica en mica vaig anar aprofundint en el tema, descobrint que el tarot no és tan sols una eina d’endevinació. Tot i que de vegades sembla que puguem “preveure” o predir certs esdeveniments, el que realment fem és observar la “probabilitat més probable” que alguna cosa succeeixi, com m’agrada dir-ho a mi. És una porta cap a una comprensió més profunda de nosaltres mateixos i del nostre entorn.
Amb el temps, he arribat a veure el tarot com una gran eina d’autoconeixement i guia de vida. Les cartes no són només símbols; són reflexos de les nostres emocions, pensaments, reptes i aventures. Cada tirada de tarot és una història en sí mateixa, una representació simbòlica de les experiències que vivim al llarg de la nostra existència. Les cartes parlen de les grans àrees de la vida: l’amor, la família, les decisions, els somnis, els fracassos, i cada tirada ofereix una perspectiva única.
Aquesta capacitat del tarot per representar totes aquestes facetes de la vida és el que segueix fascinant-me després de tants anys. Cada cop que agafo alguna de les meves baralles de tarot, torno a sentir aquesta connexió amb les energies universals, i sempre descobreixo alguna cosa nova. Així, el meu viatge amb el tarot continua, enriquint-me i oferint-me noves vies d’exploració interior.